viernes, 13 de mayo de 2011

Premiado el feminismo iraní en Internet.

La web iraní defensora de los derechos femeninos Cambio por la Igualdad (www.we-change.org) es la ganadora del Premio Internautas que Reporteros sin Fronteras, en colaboración con Google, entrega por primera vez en el Día Mundial contra la censura en Internet .
Nos alegra premiar a unas blogueras iraníes con motivo de este primer Premio Internautas. Internet ha contribuido con creces a la defensa de las libertades y de la democracia en Irán.
Creado por unas veinte mujeres, la mayoría blogueras y periodistas, el sitio Cambio por la Igualdad (www.we-change.org) nació en septiembre de 2006 para promover una campaña de movilización en relación con unas leyes discriminatorias con las mujeres. Cuatro años más tarde, el sitio se ha convertido en una fuente de información de referencia sobre los derechos de las mujeres en la sociedad iraní.
En un país gobernado por el fundamentalismo, la actividad de esas “ciberfeministas” permitió, entre otras cosas, cuestionar un proyecto de ley que facilitaba la poligamia así como desarrollar la sociedad civil iraní. Hasta ahora, más de cincuenta militantes han sido convocadas, arrestadas y encarceladas desde la puesta en marcha de la página web.

2 comentarios:

  1. Sobre el tema del feminisme en els països àrabs (encara que Iran es persa), Stephanie Abdallah Latte ha publicat un escrit molt revelador.

    Publicat pel Centre d'Estudis Polítics per a les Relacions Internacionals i el Desenvolupament, Adballah cataloga el concepte de feminisme en els països àrabs com a moviment social, polític i intel•lectual que té a l'Islam com a font de legitimitat.

    Et deixo l'enllaç de l'article perquè puguis llegir-lo, t'ho recomano, és molt clarificador.

    http://www.nodo50.org/ceprid/spip.php?article1103&lang=es

    ResponderEliminar
  2. Una gran notícia!.
    Les dones iranianes necessiten visibilitat i paradoxalment, l’anonimat de la xarxa les allibera del claustre físic que els imposa el xador, Aquest premi, igual que el llibre d’Azar Nafisi, Llegir Lolita a Teheran, on l’autora, expulsada de la docència universitària per negar-se a dur el vel, explica la seva experiència en el club de lectura clandestí que va organitzar per tal de poder compartir amb les seves alumnes els llibres prohibits pel règim fonamentalista, serveix per recordar al món que en ple segle XXI, el feminisme en qualsevol de les seves modalitats, malauradament encara té una raó de ser.

    ResponderEliminar